cangur

Català

segell amb cangur

• Pronúncia: or.: /kəŋˈgur/; occ.: /kaŋˈgur/
• Etimologia: D'un antic anglès kangooroo provinent de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació de que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru i que possiblement a King li van donar la paraula minha que vol dir «menjar».

Nom

Accepcions

can·gur m. (pl.: cangurs)

1. marsupial d'Austràlia i illes properes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que el permet caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
2. impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant

Sinònims

• cangurú

Traduccions

    Traduccions: cangur

Anglès: kangaroo (en) Castellà: canguro (es) Francès: kangourou (fr) Italià: canguro (it)

Occità: cangoró (oc) Portuguès: canguru (pt) Romanès: cangur (ro)

Nom

Accepcions

can·gur m. i f. (pl.: cangurs)

1. mainader o mainadera a hores convingudes

Traduccions

    Traduccions: cangur

Anglès: babysitter (en) Castellà: canguro (es)

Francès: baby-sitter (fr) Italià: baby-sitter (it)

Romanès

• Pronúncia: /ˈkan.gur/
• Etimologia: Del francès kangourou

Nom

Accepcions

cangur m. (pl.: canguri)

1. cangur

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cangur
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cangur