campar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kəmˈpa/
Occidental:  nord-occidental /kamˈpa/
valencià /kamˈpaɾ/, /kamˈpa/

Verb[modifica]

campar intr., pron., trans. ‎(pronominal campar-se)

  1. Salvar-se d'un perill.
  2. Anar passant la vida, subsistir.

Compostos i expressions[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: campo, campa, campem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cam·par (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /kamˈpaɾ/
Americà: alt /k(a)mˈpaɾ/, baix /kamˈpaɾ/

Verb[modifica]

campar intr. ‎(present campo, passat campé, futur camparé)

  1. anar a lloure, anar a regna solta
  2. forma alternativa de campear ‎(«distingir-se»)
  3. forma alternativa de acampar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cam·par (2)