campanejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kəm.pə.nəˈʒa/
balear /kəm.pə.nəˈd͡ʒa/, /kəm.pə.nəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /kam.pa.neˈʒa/
valencià /kam.pa.neˈd͡ʒaɾ/, /kam.pa.neˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

campanejar intr.

  1. Tocar les campanes durant força temps.
    «Sempre tritllejant sobre la vida, lo bronzo de cent cloquers campanejava gayament.» (Jacint Verdaguer)
    «Trist com toch de mort, campanejava dintre'l meu cervell barrejat ab el ressò gay del "sempre, sempre"!» (Joventut, 1904)
  2. Moure's d'un costat a l'altre
    «Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pèl quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules.» (Prudenci Bertrana, Contes)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: campanejo, campaneja, campanegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cam·pa·ne·jar (4)
  • Anagrama: campejaran

Vegeu també[modifica]