cadena
De Viccionari
Contingut |
Català [modifica]
-
- Pronúncia: or.: /kəˈde.nə/, occ.: /kaˈde.na/
- Etimologia: Del llatí catena.
Nom [modifica]
Accepcions [modifica]
ca·de·na f. (pl.: cadenes)
- La filera de moltes anelles o baules enllaçades amb unes altres pels caps, generalment de metall, com per exemple un collar, la cadena del vàter, les cadenes del cotxe per a la neu, la cadena d'un bicicleta, etc. [1][2][3][4][5].
- Metafòricament, la subjecció o vincle que causa una passió vehement o una obligació [1][2][3].
- Successió, sèrie o encadenament d'esdeveniments o d'elements (per exemple, cadena hotelera, cadena de muntanyes, etc.) [1][2][3][5].
- Antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a cumplir la pena lligats un darrere de l'altre [3][4], i per extensió, la pena de presó [2].
- Antigament, l'anella que encadenava els peus dels presidiaris [5], o grillons.
- L'enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres [3][4].
- Mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins [3][4].
- En la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa [6].
- En les contradances, cert moviment que es forma donant-se tres vegades la mà amb vàries postures (cadena simple), o que es forma donant-se cinc vegades les mans (cadena doble) [4][1][2].
- Conjunt d'emissores de ràdio o de televisió [1][2].
- En informàtica, en programació, tipus de dada capaç d'emmagatzemar una serie de mida variable de caràters. Típicament s'utilitza per emmagatzemar paraules i textos.[7]
Compostos i expressions [modifica]
- Renunciar la cadena: cedir els béns a favor dels creditors [4].
- Cadena perpètua: pena de presó a perpetuïtat [1].
- En cadena: de forma encadenada, consecutiva, continuada [1].
- Cadena alimentària o cadena tròfica: conjunt d'organismes segons de què s'alimenten [1][2].
- Cadena respiratòria o cadena de transport d'electrons: successió de reaccions químiques que tenen lloc a la membrana mitocondrial de cèl·lules eucariotes, mitjançant les quals té lloc la reoxidació dels equivalents reduïts durant el catabolisme cel·lular i la generació del potencial electroquímic de protons que permetrà la síntesi d'ATP mitjançant la fosforilació oxidativa [2].
- Cadena de desintegració: sèrie radioactiva o mode de decaïment, és a dir, el camí que segueix un radioisòtop, fins que acaba convertint-se en un isòtop estable [2].
Derivats [modifica]
Traduccions [modifica]
Filera d'anelles
Subjecció, obligació, vincle
Successió, sèrie
Conjunt de presidiaris
Enllaç de fustes
Mida arbitrària per camins
Castellà [modifica]
-
- Pronúncia: /kaˈde.na/
- Etimologia: Del llatí catena.
Nom [modifica]
Accepcions [modifica]
ca·de·na f. (pl.: cadenas)
- Cadena (filera de moltes anelles unides amb unes altres pels caps, generalment de metall) [3].
- Cadena (metafòricament, la subjecció que causa una passió vehement o una obligació) [3].
- Cadena (antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a cumplir la pena lligats un darrere de l'altre) [3].
- Cadena (enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres) [3].
- Cadena (successió o encadenament d'esdeveniments) [3].
- Cadena (mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins) [3].
- Cadena (en la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa) [6].
- Cadena (emissores de ràdio o de televisió).
Compostos i expressions [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cadena
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cadena
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- ↑ 6,0 6,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- ↑ Per a més informació vegeu l'entrada a la Gran Enciclopèdia de la Llengua Catalana © sobre cadena