cadena

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una cadena rovellada.

Català[modifica]

Nom[modifica]

ca·de·na f. (plural cadenes)

  1. La filera de moltes anelles o baules enllaçades amb unes altres pels caps, generalment de metall, com per exemple un collar, la cadena del vàter, les cadenes del cotxe per a la neu, la cadena d'un bicicleta, etc. [1][2][3][4][5].
  2. Metafòricament, la subjecció o vincle que causa una passió vehement o una obligació [1][2][3].
  3. Successió, sèrie o encadenament d'esdeveniments o d'elements (per exemple, cadena hotelera, cadena de muntanyes, etc.) [1][2][3][5].
  4. Antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a cumplir la pena lligats un darrere de l'altre [3][4], i per extensió, la pena de presó [2].
  5. Antigament, l'anella que encadenava els peus dels presidiaris [5], o grillons.
  6. L'enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres [3][4].
  7. Mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins [3][4].
  8. En la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa [6].
  9. En les contradances, cert moviment que es forma donant-se tres vegades la mà amb vàries postures (cadena simple), o que es forma donant-se cinc vegades les mans (cadena doble) [4][1][2].
  10. Conjunt d'emissores de ràdio o de televisió [1][2].
  11. En informàtica, en programació, tipus de dada capaç d'emmagatzemar una serie de mida variable de caràters. Típicament s'utilitza per emmagatzemar paraules i textos.[7]

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  1. Renunciar la cadena: cedir els béns a favor dels creditors [4].
  2. Cadena perpètua: pena de presó a perpetuïtat [1].
  3. En cadena: de forma encadenada, consecutiva, continuada [1].
  4. Cadena alimentària o cadena tròfica: conjunt d'organismes segons de què s'alimenten [1][2].
  5. Cadena respiratòria o cadena de transport d'electrons: successió de reaccions químiques que tenen lloc a la membrana mitocondrial de cèl·lules eucariotes, mitjançant les quals té lloc la reoxidació dels equivalents reduïts durant el catabolisme cel·lular i la generació del potencial electroquímic de protons que permetrà la síntesi d'ATP mitjançant la fosforilació oxidativa [2].
  6. Cadena de desintegració: sèrie radioactiva o mode de decaïment, és a dir, el camí que segueix un radioisòtop, fins que acaba convertint-se en un isòtop estable [2].

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

  1. cadenador, cadenat, cadenar, encadenar, encadenament, desencadenar, desencadenament.

Traduccions[modifica]

Cadenes per a la neu acoplades a la roda d'un vehicle.

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

ca·de·na f. (plural cadenas)

  1. Cadena (filera de moltes anelles unides amb unes altres pels caps, generalment de metall) [3].
  2. Cadena (metafòricament, la subjecció que causa una passió vehement o una obligació) [3].
  3. Cadena (antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a complir la pena lligats un darrere de l'altre) [3].
  4. Cadena (enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres) [3].
  5. Cadena (successió o encadenament d'esdeveniments) [3].
  6. Cadena (mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins) [3].
  7. Cadena (en la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa) [6].
  8. Cadena (emissores de ràdio o de televisió).

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  1. Renunciar la cadena: renunciar la cadena (cedir els béns a favor dels creditors) [4].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cadena
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cadena
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
  5. 5,0 5,1 5,2 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
  6. 6,0 6,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
  7. Per a més informació vegeu l'entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana © sobre cadena