burla

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

bur·la f. (plural burles)

  1. mofa, acció de burlar-se
  2. (en valencià) llufa, càguila

Traduccions[modifica]

Forma verbal[modifica]

bur·la (infinitiu: burlar)

  1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb burlar:
    [Ell/ella/vostè] es burla.
  2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb burlar:
    Burla't [tu].

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre burla
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre burla