bugia

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /buˈʒi.ə/
Occidental:  nord-occidental /buˈʒi.a/, valencià /buˈd͡ʒi.a/
  • Rimes: -ia
  • Etimologia: De Bugia, ciutat algeriana actualment Bejaïa des d’on els mercaders mallorquins importaven cera, de l’àrab vulgar *Bujíyya, de بِجَايَة ‎(Bijāya), d’origen amazic, segle XIII. En motors és un calc semàntic del francès bougie.

Nom[modifica]

bugia f. ‎(plural bugies)

  1. (antic, septentrional) espelma
  2. Element dels motors d’explosió que fa saltar una guspira per l’encesa del combustible.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bu·gi·a (3)

Vegeu també[modifica]