brutícia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾuˈti.si.ə/, occidental /bɾuˈti.si.a/
• Rimes: -isia
• Etimologia: De brut i el sufix -ícia, segle XV.

Nom

brutícia f. ‎(plural brutícies)

1. Conjunt de pols i altres elements que, acumulats,fan insalubre una cosa i li dóna un aspecte lleig.
2. Paraules malsonants.

Sinònims

• impuresa
• grolleria

Antònims

• netedat, puresa

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dirtiness ^(en) grubbiness ^(en)
• Castellà: suciedad ^(es)
• Francès: saleté ^(fr)
• Italià: sporcizia ^(it)
• Llengua de signes catalana: EMBRUTAR ^(csc)
• Romaní: mel ^(rom) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·tí·ci·a (4)
• Anagrames: butiraci, butírica

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot