bretó

Català

• Pronúncia: or. /bɾəˈto/, occ. /bɾeˈto/

Nom

Accepcions

bre·tó m.

	singular	plural
masculí	bretó	bretons
femení	bretona	bretones

1. natural de la Bretanya
2. llengua que es parla a la Bretanya

Traduccions

    bretó [1] (natural de bretanya)

Àrab: بريتونية Basc: Bretoiera Bielorús: Брэтонская Bretó: brezhoneg m. Castellà: bretón (es) m. Xinès: 布列塔尼语 Còrnic: Bretonek Croat: Bretonski Txec: Bretonský, Bretoňský Danès: Bretonsk Anglès: Breton Estonià: Bretooni Finès: bretoni Francès: breton m. Irlandès: Bretón Alemany: Bretonisch n. Grec: Βρετονικά Hebreu: בריטנית Hongarès: Breton Islandès: Bretónska Irlandès: Briotáinis Italià: Bretone

Japonès: ブルトン語 Coreà: 브루타뉴어 Letó: Bretoņu Lituà: Bretonų Mordovià: Бретононь Noruec: Bretonsk, Bretangsk Polonès: Bretoński Portuguès: Bretão Romanès: Bretonă Rus: Бретонский Eslovac: Bretónsky Eslovè: bretonščina f. Sòrab: Bretonšćina Suec: Bretagniska, Bretagnska Turc: Bröton Való: Burton Gal·lès: Llydaweg

Adjectiu

Accepcions

bre·tó m.

	singular	plural
masculí	bretó	bretons
femení	bretona	bretones

1. relatiu a la Bretanya, als seus habitants o a la seva llengua.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre bretó
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre bretó