bordó

Potser volíeu: bordo

Català

Escut de Bever: pelegrí amb un bordó.

[4]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /burˈdo/
	balear /boɾˈðo/, /burˈðo/
Occidental:	/boɾˈðo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès bourdon.

Nom

bordó m. ‎(plural bordons)

1. En la literatura medieval, cada vers (o ratlla) d'una composició poètica.
2. (heràldica) Gaiata que porten els pelegrins en els escuts heràldics.
3. Cadascuna de les quatre vares llargues per sostenir el pal·li.
4. Llança medieval emprada en els torneigs, no per punxar sinó per tombar l'adversari.
5. En tipografia, errada consistent en l'omissió d'algunes paraules.
6. Campana de so més greu.
7. En arquitectura o jardineria, detall en forma arrodonida o de campana.
8. Corda d'un instrument musical de so greu.
9. Vora caragolada que es fa als recipients, en especial als de metall.

Sinònims

• [1,2] bordonet, bastó

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bordón ^(es) m. [1]

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·dó (2)
• Anagrama: brodo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Verb

bordó ‎(infinitiu bordar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb bordar