bistorta

Potser volíeu: bistòrta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bisˈtɔr.tə/
Occidental:	nord-occidental /bisˈtɔr.ta/
	valencià /bisˈtɔɾ.ta/, /bisˈtɔɾ.tɔ/

• Rimes: -ɔɾta

Nom

bistorta f. ‎(plural bistortes)

1. (botànica) Planta de la família de les poligonàcies (Polygonum bistorta).

Sinònims

• llengua de bou, serpentària

Miscel·lània

• Síl·labes: bis·tor·ta (3)
• Anagrama: orbitats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /bisˈtoɾ.ta/, meridional /bihˈtoɾ.ta/

Americà: alt /b(i)sˈtoɾ.ta/, baix /bihˈtoɾ.ta/

• Rimes: -oɾta
• Etimologia: Del prefix bis- i el llatí torta.

Nom

bistorta f. ‎(plural bistortas)

1. (botànica) serpentària (Polygonum bistorta)

Sinònims

bistorta hembra, bistorta macho, bistorta menor, romaza retorcida, sierpe tendida, suelda colorada

Compostos i expressions

• bistorta hembra
• bistorta macho
• bistorta menor

Miscel·lània

• Síl·labes: bis·tor·ta (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bistorta
• Font Quer, Pío. «68. BISTORTA». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 143-144. ISBN 8483072422.