biaix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /biˈaʃ/, occidental /biˈajʃ/
• Rimes: -ajʃ
• Etimologia: De l'occità antic biais ‎(«direcció obliqua»), d’origen incert, probablement de biaissar, del llatí bi- ‎(«doble», pejoratiu) i anxiari ‎(«inquietar-se, disgustar-se») amb el sentit conjunt de «apartar-se, desviar-se», segle XIV. Alternativament, del llatí biaxus ‎(«amb dos eixos de direcció»), o bé del llatí gal·lo-romànic *bigassius, del grec antic ἐπικάρσιος ‎(epikársios, «oblic»).

Nom

biaix m. ‎(plural biaixos)

1. Manera obliqua de tallar una cosa.
2. Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
3. (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.

   Ex.: biaix optimista, biaix de creença, etc.

Derivats

• esbiaixar

Traduccions

Manera obliqua

• Anglès: bias ^(en)
• Castellà: sesgo ^(es)
• Francès: biais ^(fr)
• Italià: sbieco ^(it), bias ^(it)

Diferència sistemàtica

• Anglès: bias ^(en), systematic error ^(en)
• Castellà: error sistemático ^(es), sesgo ^(es)
• Francès: biais ^(fr), erreur systématique ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·aix (2)
• Anagrames: baixi, baixí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• biaix. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.