beure

De Viccionari
Potser volíeu: BEURE, beuré


Català
[modifica]

beure a galet
Oriental:  central /ˈbɛw.ɾə/
balear /ˈbəw.ɾə/, /ˈbɛw.ɾə/
Occidental:  /ˈbew.ɾe/

Verb[modifica]

beure trans., pron. ‎(pronominal beure's)

  1. Ingerir algun líquid.
  2. Consumir begudes alcohòliques.
    Els caps de setmana bec poc.
  3. Ser addicte a les begudes alcohòliques.
    El problema que té és que beu.
  4. (pronominal amb complement directe) Forma emfàtica.
    M’he begut tota l’ampolla.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bec, beu, bevem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

beure m. ‎(plural beures)

  1. Beguda, líquid que es beu.
    «Asseguda als pedrissos amb els beures que havia pagat qui celebrava l'onomàstica.» (Ignasi Revés, Oli en un llum, 2008)

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: beu·re (2)
  • Anagrama: rebeu

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: beure


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

beure

  1. beure

Variants[modifica]