bertranada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bər.tɾəˈna.ðə/^ⓘ, occidental /beɾ.tɾaˈna.ða/^ⓘ
• Rimes: -ada
• Etimologia: De Bertran i el sufix -ada, nom que era freqüent en pagesos del Pirineu. Joan Amades ho atribueix a Pau Bertran, gran hereu de la Vall d’en Bac, que va cometre el desencert de casar-se amb una dona de Barcelona que el va arruïnar.

Nom

bertranada f. ‎(plural bertranades)

1. bajanada

   «N'hi ha d'altres que ho volen ésser a còpia de deixar als encarregats la cura dels seus negocis, d'assistir a missa d'onze i de dir al casino unes solemnes i prudents bertranades.» (Josep Pla, Viatge a Catalunya, 1934)

Miscel·lània

• Síl·labes: ber·tra·na·da (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB