befa

De Viccionari
Potser volíeu: befà


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈbɛ.fə/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɛ.fa/
valencià /ˈbɛ.fa/, /ˈbɛ.fɛ/
  • Etimologia: De l'italià beffa o bé d’origen onomatopeic de l’arrel *beff- que expressa el so dels llavis representant desdeny, segle XVII.

Nom[modifica]

befa f. ‎(plural befes)

  1. Burla, acció de riure's d'algú.
  2. (argot, teatre) Un actor, fet d’entrebancar-se amb una paraula i pronunciar-la malament.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

befa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de befar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb befar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: be·fa (2)

Vegeu també[modifica]