barbejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bər.bəˈʒa/
balear /bəɾ.bəˈd͡ʒa/, /bər.bəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bar.βeˈʒa/, valencià /baɾ.beˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

barbejar trans.

  1. Afaitar la barba.
    Els cirurgians gaudien del privilegi de sagnar i barbejar, però pel desembre de 1791 diversos barbers demanaren al Consell la gràcia de poder treballar per compte propi i tenir obradors.[1]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: barbejo, barbeja, barbegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bar·be·jar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Jaume Carrera i Pujal, La Barcelona del segle XVIII, 1951


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

barbejar

  1. barbejar
    Au plan das Capuchins, damès la Prefetura,
    S'arrestet à la davantura dau magasin d'un perruquiè que,
    pire qu'un Gascoun, sempre mai galejava,
    E que dau tems que barbejava,
    Ajustava toujour la farça à soun mestiè.
    [1] — «A la plana dels Caputxins, on també hi és la prefectura, s'aturà davant de l'obrador d'un perruquer que era pitjor que un gascó ja que continuament feia broma i que alhora que barbejava ajustava sempre la farsa al seu ofici.»

Vegeu també[modifica]

  1. Antoine Roux, La cansoun dau Dardalhoun, 1896