bandoler

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bən.duˈɫe/
balear /bən.doˈɫe/, /bən.duˈɫe/
Occidental:  nord-occidental /ban.doˈɫe/, valencià /ban.doˈɫeɾ/

Nom[modifica]

bandoler m. ‎(plural bandolers, femení bandolera)

  1. Partidari o membre d’un bàndol.
  2. Bandit que en companyia d’altres assalta vianants en camins i despoblats.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ban·do·ler (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abdelnor)
  • Anagrames: doblaren, endoblar

Vegeu també[modifica]