artiga

Potser volíeu: Artiga, artigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈti.ɣə/, occidental /aɾˈti.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: D’un preromà incert.

Nom

artiga f. ‎(plural artigues)

1. Terra de conreu preparada cremant el sotabosc i la brossa.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: swidden ^(es)
• Castellà: artiga ^(es) f.
• Francès: défriche ^(fr) f.
• Occità: artiga ^(oc) f.

Verb

artiga

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de artigar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb artigar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ti·ga (3)
• Anagrames: agitar, agraït, Agraït, gitara, gitarà, triaga

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC