arborar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ər.buˈɾa/
balear /əɾ.boˈɾa/, /ər.buˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ar.βoˈɾa/
valencià /aɾ.boˈɾaɾ/, /aɾ.βoˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arborà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *arborāre, segle XIII.

Verb[modifica]

arborar trans., pron. ‎(pronominal arborar-se)

  1. (nàutica) Col·locar els pals en una embarcació quan s'està construint.
  2. Hissar una bandera.
  3. Pujar les onades en una mar revoltada.
  4. Cremar amb flames altes.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arboro, arbora, arborem
Vocal rizotònica: /ɔ/, /o/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·bo·rar (3)
  • Anagrama: aborrar

Vegeu també[modifica]