arbitrari

Català

• Pronúncia: cent.: /ər.biˈtɾa.ɾi]/
• Etimologia: Del llatí arbitrarius

Adjectiu

Accepcions

ar·bi·tra·ri m.

	singular	plural
masculí	arbitrari	arbitraris
femení	arbitrària	arbitràries

1. Que va contra la justícia, la raó, la llei, etc; exercit atenent només al caprici o la pròpia voluntat; que té arbitrarietat.
2. Relatiu, depenent o pertanyent a l'arbitri, als àrbitres o a l'arbitració.

Sinònims

• Amb arbitrarietat: capritxós, arbitratiu, despòtic.
• Relatiu a l'arbitri, àrbitres, etc: arbitratori, arbitral, arbitratiu.

Traduccions

    arbitrari [1] (amb arbitrarietat)

Castellà: arbitrario (es) m., arbitrativo (es) m. Francès: arbitral (fr)

Italià: arbitrario (it) Llatí: arbitrarius (la)

    arbitrari [2] (relatiu a l'arbitri)

Castellà: arbitrario (es) m., arbitrativo (es) m. Francès: arbitral (fr)

Italià: arbitrato (it) Llatí: arbitrarius (la)

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre arbitrari
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre arbitrari