aparent

Català

• Pronúncia: or. /ə.pəˈɾent/, occ. /a.paˈɾent/

Forma verbal

a·pa·rent (infinitiu: aparentar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb aparentar:

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] aparento, aparente, aparent o aparenti.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb aparentar:

   [Que jo] aparent, forma antiga per [que jo] aparenti o aparente.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb aparentar:

   [Que ell/ella/vostè] aparent, forma antiga per [que ell/ella/vostè] aparenti o aparente.