anhel

De Viccionari
Potser volíeu: anhèl


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈnɛɫ/, occidental /aˈnɛɫ/
  • Rimes: -ɛl
  • Etimologia: Del verb anhelar, segle XIX.

Nom[modifica]

anhel m. ‎(plural anhels)

  1. Desig fervorós.
    «Les coses / elementals i clares que em commouen: / uns sentiments, uns anhels, uns neguits.» (Miquel Martí i Pol, Estimada Marta)

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

anhel

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: an·hel (2)
  • Anagrama: halen

Vegeu també[modifica]