anís

De Viccionari
Potser volíeu: anis


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈnis/, occidental /aˈnis/
  • Rimes: -is
  • Etimologia: Del llatí anīsum, del grec antic ánison ‎(ánīson), segle XIII.

Nom[modifica]

anís m. ‎(plural anissos)

  1. Planta herbàcia de flors blanques i petites, i de llavors aromàtiques (Pimpinella anisum).
  2. Fruit de la Pimpinella anisum usat en condiments i infusions.
  3. Licor aromatitzat amb Pimpinella anisum.
  4. Confit petit.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

anís

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anisar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /aˈnis/, meridional /aˈnih/
Americà: alt /aˈnis/, baix /aˈnih/, austral /aˈnis/
  • Rimes: -is
  • Etimologia: Del català anís pel comerç medieval de Barcelona amb l’Orient.

Nom[modifica]

anís m. ‎(plural anises)

  1. anís

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·nís (2)