amidador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.mi.ðəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /a.mi.ðaˈðo/, valencià /a.mi.ðaˈ(ð)oɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De amidar i el sufix -dor.

Nom

amidador m. ‎(plural amidadors, femení amidadora)

1. Qui amida.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: medidor ^(es)
• Llatí: metitor ^(la), mensurator ^(la), mensor ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·da·dor (4)
• Anagrames: adormida, amordida, domdaria

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot