alou

Català

• Pronúncia: or.: /əˈɫɔw/; occ.: /aˈɫɔw/
• Etimologia: D'un antic alod influenciat per feu, del llatí medieval alodium, provinent del franc alôd, compost de all (tot) i ôd per aud (possessió).

Nom

Accepcions

a·lou m (pl.: alous)

1. antic dret civil català, heretat lliure, sens gravamen.
2. actual dret civil balear, propietat dividida en domini directe i domini donat en emfiteusi.

Relacionats

• alodial

Antònims

• feu

Traduccions

    Traduccions: alou

Alemany: Allod (de) Anglès: allodium (en), allod (en) Castellà: alodio (es) Esperanto: alodo (eo) Francès: alleu (fr)

Italià: allodio (it) Llatí: alodium (la) Occità: alòdi (oc) Portuguès: alódio (pt)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre alou
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre alou