alloco

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Forma verbal[modifica]

a·llo·co (infinitiu: allocar)

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb allocar:
    [Jo] m'alloco, m'alloque, m'alloc o m'alloqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb allocar:
    [Que jo] m'alloco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] m'alloqui o m'alloque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb allocar:
    [Que ell/ella/vostè] s'alloco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] s'alloqui o s'alloque.