alarma

De Viccionari
Potser volíeu: ALARMA, alarmà, alarmă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈɫar.mə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
  • Rimes: -aɾma
  • Etimologia: De la locució a l'arma ‎(«crit de guerra»), segle XVI, calc de l’italià all'arme.

Nom[modifica]

alarma f. ‎(plural alarmes)

  1. Sistema de protecció d'edificis, instal·lacions, maquinària o persones, que es dispara quan es produeix el tipus de problema per al qual s'ha dissenyat.
  2. Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.
  3. Tipus d'avís que hom realitza quan es dóna una condició preestablerta perquè els companys estiguin previnguts.
    Dóna l'alarma que ve l'encarregat!

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

alarma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alarmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alarmar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·lar·ma (3)

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

alarma inan.

  1. alarma

Declinació[modifica]



Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

alarma f. ‎(plural alarmas)

  1. alarma

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·lar·ma (3)


Gallec
[modifica]

Nom[modifica]

alarma f. ‎(plural alarmas)

  1. alarma


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

alarma

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de alarmă