adreçar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ðɾəˈsa/
Occidental:  nord-occidental /a.ðɾeˈsa/, valencià /a.ðɾeˈsaɾ/

Verb[modifica]

adreçar trans., pron., intr. ‎(pronominal adreçar-se)

  1. Posar dret allò que està tort.
  2. Encaminar, anar tot dret a algun lloc.
  3. Aixecar, alçar el que ha caigut o estès a terra.
  4. Arreglar, redreçar o reformar.
  5. Aplanar o igualar una paret d'una casa, disposant-la per a emblanquir-la.
  6. Anar per una drecera.
  7. (pronominal) Dirigir-se a algú.
  8. (informàtica) Fer referència a una zona de memòria, típicament on es troba una variable, mitjançant apuntadors.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: adreço, adreça, adrecem
Vocal rizotònica: /e/, /ə/

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Adreçar pel mig del camp
  • Adreçar barques.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·dre·çar (3)
  • Anagrama: cardera

Vegeu també[modifica]