adobar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.ðuˈβa/
balear /ə.ðoˈba/, /ə.ðuˈba/
Occidental:  nord-occidental /a.ðoˈβa/, valencià /a.ðoˈbaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: adobà
  • Etimologia: Del fràncic *dubban ‎(«empènyer, copejar»), segle XIII, que també es va fer servir per a referir-se a la cerimònia d'iniciació d'un cavaller en què se li donava un copet d'espasa sobre l'espatlla; després el terme es va fer servir per a «arranjar les armes» i més endavant va prendre el significat d’«arranjar altres coses, amanir».

Verb[modifica]

adobar trans., pron. ‎(pronominal adobar-se)

  1. Compondre, reparar alguna cosa espatllada.
  2. Assaonar les pells.
  3. Assaonar les carns, posar-les en adob.
  4. Femar, engreixar o enriquir les terres.
  5. Millorar, posar en bon estat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: adobo, adoba, adobem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • acabar-ho d’adobar - afegir-se una circumstància negativa a una altra

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \a.ðoˈβaɾ\
Americà: alt /a.doˈbaɾ/, baix \a.ðoˈβaɾ\

Verb[modifica]

adobar ‎(present adobo, passat adobé, futur adobaré)

  1. adobar (compondre, assaonar)

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.du'ba/, [a.ðuˈβa]

Verb[modifica]

adobar

  1. adobar (compondre)