acotar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

[1,2,3] D'origen incert, podria derivar del llatí coactare, «estrènyer», de escotar o del germànic skot, «rebrot».
[4,5] Derivat de cota.

Verb[modifica]

a·co·tar trans., pron. (pronominal acotar-se)

  1. cotar
  2. (pron.) inclinar la part superior del cos envers a terra.
  3. tallar una planta arran per a que rebroti des de la soca
  4. posar les cotes
  5. posar acotacions

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

Castellà[modifica]

Verb[modifica]

a·co·tar (present acoto, passat acoté, futur acotaré)

  1. fitar un terreny
  2. (fig.) delimitar
  3. acotar, posar acotacions en un text.
  4. acotar, posar les cotes topogràfiques.
  5. acotar, podar totes les branques d'un arbre.