absoldre

Vegeu també: absoldré

Català

• Pronúncia: centr. /əp'sɔɫ.ðɾə/; bal. /ə't͡sɔɫ.ðɾə/; occ. /ap'sɔɫ.ðɾe/
• Etimologia: Del llatí absolvere.
• Anagrames: beladors, doblares, rodables.

Verb

Accepcions

ab·sol·dre

1. Donar per lliure d'algun càrrec o obligació.
2. Remetre a un penitent els seus pecats en el tribunal de confessió, llevar-li les censures en què hagués incorregut.
3. Donar per lliure al reu contra qui s'havia entaulat una demanda civil o criminal.

Conjugació

    Segona conjugació amb alternances consonàntiques en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	absoldre			haver absolt
Gerundi	absolent			havent absolt
Participis	absolt, absolta, absolts, absoltes
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	absolc	absols	absol	absolem	absoleu	absolen
Imperfet	absolia	absolies	absolia	absolíem	absolíeu	absolien
Passat simple	absolguí	absolgueres	absolgué	absolguérem	absolguéreu	absolgueren	v.cent, eiv
Futur	absoldré	absoldràs	absoldrà	absoldrem	absoldreu	absoldran
Condicional	absoldria	absoldries	absoldria	absoldríem	absoldríeu	absoldrien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	absolgui	absolguis	absolgui	absolguem	absolgueu	absolguin
	absolga	absolgues	absolga			absolguen	occ, bal
Imperfet	absolgués	absolguessis	absolgués	absolguéssim	absolguéssiu	absolguessin
		absolguesses		absolguéssem	absolguésseu	absolguessen
	absolguera	absolgueres	absolguera	absolguérem	absolguéreu	absolgueren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		absol	absolgui	absolguem	absolgueu	absolguin
			absolga			absolguen	occ, bal
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...absolt
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...absoldre
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...absolt
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...absolt
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...absolt
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...absolt
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...absoldre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...absolt
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...absolt
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...absolt
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Gerundi	absolguent
Participis	absolgut, absolguda, absolguts, absolgudes
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present				absolguem	absolgueu		occ
Imperfet	absoliva	absolives	absoliva	absolívem	absolíveu	absoliven	n-occ
				absolívom	absolívou		n-occ
	absoleva	absoleves	absoleva	absolèvem	absolèveu	absoleven	n-occ, alg
				absolèvom	absolèvou		n-occ
	absoleia	absoleies	absoleia	absolèiem	absolèieu	absoleien	n-occ
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	absoli	absolis	absoli	absolem	absoleu	absolin	centr
	absolgo	absolgos	absolgo				n-occ
				absolgam	absolgau		occ
Imperfet	absolés	absolesses	absolés	absoléssem	absolésseu	absolessen	centr
	absolguessa			absolguéssom	absolguéssou		n-occ
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present				absolem	absoleu
				absolgam	absolgau		occ

Sinònims

• perdonar
• arcaismes: absóldrer, absólrer

Traduccions

    absoldre [1]

Anglès: to absolve (en) Castellà: absolver (es) Francès: absoudre (fr)

Italià: assolvere (it); prosciogliere (it) Llatí: absolvere (la)

    absoldre [2]

Castellà: absolver (es) Francès: absoudre (fr); remettre (fr)

Italià: assolvere (it) Llatí: a noxis absolvere, absolutionem impertiri sacramentalem

    absoldre [3]

Castellà: absolver (es) Francès: innocenter (fr), délivrer (fr), décharger (fr)

Italià: assolvere (it); sciorre (it) [3] Llatí: absolvere (la)

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre absoldre
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre absoldre