abalançar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.βə.ɫənˈsa/
Occidental:  nord-occidental /a.βa.ɫanˈsa/
valencià /a.ba.ɫanˈsaɾ/, /a.βa.ɫanˈsa/

Verb[modifica]

abalançar trans., intr. pron. ‎(pronominal abalançar-se)

  1. Posar les balances al fi, afinar-les.
  2. impel·lir
  3. inclinar
  4. (pronominal) Inclinar-se alguna cosa perdent la seva posició natural.
  5. (pronominal) Inclinar-se algú endavant repenjant-se des d'un punt central del cos de manera que el pes quedi aproximadament igualat a banda i banda.
  6. (pronominal) Escometre a algú o a alguna cosa tirant-se al damunt.
  7. Fer que alguna cosa tingui l'aspecte d'una balança.
  8. (pronominal) Preferir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abalanço, abalança, abalancem

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]