Arnau

Català

• Pronúncia: or.: əRnau; occ.: ???
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

Accepcions

Arnau m.

1. nom propi masculí que prové de l'alemany Arnwald, unió de arn- (contracció d'arin, 'àguila') i -wald ('poder', 'govern'), per la qual cosa significa literalment 'àguila forta' o 'dominador de l'àguila'.

Traduccions

    Traduccions: Arnau

Alemany: Arnold, Arndt, Arne Anglès: Arn, Arnold Armeni: Առնոլդ Castellà: Arnado (i no Arnaldo) Croat: Arnold Eslovac: Arnold Eslovè: Arnold Francès: Arnaud, Arnault Georgià: არნოლდ Grec modern: Αρνόλδος (Arnoldos) Hebreu: ארנולד Holandès: Arnout, Arnoud Hongarès: Arnold Italià: Arnaldo Limburguès: Nöl, Nölke Llatí: Arnoldus Noruec: Arnold Polonès: Arnold Portuguès: Arnoldo Rus: Арнольд (Arnold) Serbi: Арнолд (Arnold) Txec: Arnold Referències Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre Arnau Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre Arnau