-ir

De Viccionari
Potser volíeu: ir, ir-, IR, Ir


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈir/
  • Etimologia: Del llatí -ire ‎(«fer tornar, esdevenir»).

Desinència[modifica]

-ir ‎(verbal)

  1. Forma verbs de la tercera conjugació indicant l’acció de l’arrel.
    Exemple: agreagrir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: -o, -, -im

Paradigmes de flexió: -eixo, -eix, -im

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GDLC