òscul

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔs.kuɫ/
• Etimologia: Del llatí oscŭlum ‎(«boqueta»).

Nom

òscul m. ‎(plural òsculs)

1. Petó, bes.
2. (biologia) Orifici que té la cavitat central dels porífers (esponges).

Miscel·lània

• Síl·labes: òs·cul (2)
• Anagrames: clous, òculs, suclo, sucló

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB